Mou Paraules

La Generalitat retirará la Creu Sant Jordi que había otorgado al expulsado de Amical Mauthausen

Enric Marco, Jamás fue prisionero de los nazis. Durante años, mintió descaradamente en cientos de entrevistas que concedió a los medios de comunicación, en sus charlas en colegios, en coloquios públicos e incluso en un libro autobiográfico, Memorias del infierno, publicado en 1978.

Marco, que ha sido destituido de la presidencia de la Amical Mauthausen, aseguró que se siente «mal» por haber mentido, pero dijo que «no son mentiras cuando dije que había estado encarcelado durante meses» por la Gestapo. «No es cierto que sea un superviviente de ningún campo de concentración». Según Marco, sus relatos «son un engaño a medias» y «no ha habido picardía». Agregó que «lo único que he hecho es cambiar el escenario», porque «me he sentido muy identificado con las víctimas».

Primeras sospechas

La asociación Amical de Mauthausen, formada por españoles ex deportados de campos de concentración nazis y sus familiares, manifestó en un comunicado público que Enric Marco, de 84 años de edad, reconocía «haber deformado la realidad» del relato de su etapa como preso del Tercer Reich.

La asociación tuvo las primeras sospechas el pasado 1 de mayo, una vez terminada la asamblea en la que fue elegido presidente, tras tener conocimiento de un informe realizado por el historiador Benito Bermejo que ponía en duda que Marco fuera deportado. Al día siguiente, la junta de la entidad, que tuvo acceso al informe, se reunió con Marco, que no pudo aportar los documentos necesarios para demostrar su supuesto pasado como deportado, por lo que la Amical delegó sus funciones en la vicepresidenta, Rosa Torán.

Por otra parte, el consejero de Relaciones Institucionales y Participación, Joan Saura, anunció que la Generalitat retirará la Creu de Sant Jordi que el Gobierno catalán concedió a Marco el 12 de septiembre de 2001 en calidad de víctima del nazismo y luchador por la libertad.

En una de las primeras ocasiones en las que comenzó a forjar su mentira, una entrevista publicada en 1978 en la revista 'Por favor', Enric Marco relataba su viaje a Francia como polizón, comprando a un carabinero del puerto, y su captura por los alemanes. Pero el deportado 6.448 nunca vivió en un campo nazi. En 1942 se fue a trabajar a Alemania, donde estuvo saboteando camiones de las fuerzas nazis valiéndose de sus conocimientos de mecánica y posteriormente difundiendo informaciones sobre el desarrollo de la Guerra Mundial que traducía de la prensa portuguesa. Regresó a España en 1943, dos años antes del fin de la II Guerra Mundial.

El pasado mes de enero fue el único superviviente de los campos nazis que habló para los diputados del Congreso, a los que relató: «Cuando llegábamos a los campos de concentración en esos trenes, como ganado, nos desnudaban, nos mordían sus perros, nos deslumbraban (...) Nos gritaban Linke-recht (izquierda, derecha). No entendíamos nada».
per més informació a http://www.larioja.com

Del diari Avui
Joan Montanyès 'Monti', Oriol Boixader 'Oriolo' i Fulgenci Mestres 'Genci' seran el fil conductor de l'espectacle que el prestigiós circ alemany Roncalli estrena a Colònia el 7 d'abril.
"És un pas molt important, una oportunitat d'or" -comenta Montanyès-. "Treballar al Roncalli és un reconeixement artístic de gran calibre i això ens farà ser encara més exigents amb nosaltres mateixos". En aquesta definitiva confirmació internacional, el trio català presentarà, en alemany, les entrades habituals del seu repertori (Carrega, descarrega!, Les papallones, Els cavalls, Les botzines i El concert d'ampolles, entre d'altres) i farà, amb el mateix Bernhard Paul -director del Roncalli- en el rol d'august Zippo, l'entrada Bombon karamel.
Un circ d'autor
Quan el 18 de maig de 1976 el dissenyador gràfic austríac Bernhard Paul realitzava el vell somni de tenir un circ propi i debutava a Bonn amb el Circus Roncalli, ningú no es podia imaginar la tremenda energia creativa i el gran impuls de dignificació que aquesta iniciativa havia d'aportar al circ europeu. La fórmula de Paul no té altre secret que una acurada selecció de bons números de circ tradicional, una mentalitat oberta a les noves tendències i una posada en pista pensada fins als últims detalls -naturalment, amb música original i orquestra en directe. És una fórmula que ha seduït artistes i intel•lectuals com Joseph Beuys, Jean-Paul Belmondo, Andy Warhol o Günther Grass, però també -i encara més difícil- directors de circs com el Knie, el Medrano, el Mills o el Ringling. El 1984, la revista Stern afirmava: "En aquesta dècada, el Roncalli significa una revolució com la que Woodstock va significar a la dècada dels 70 perquè té una màgia i una poesia que transmeten amor, pau, seguretat i sentiment de pertinença".
Avui, a més de dirigir el circ Roncalli i l'espectacle gastronòmic Panem i circenses (vist fa uns anys a Barcelona), Bernhard Paul també programa els històrics locals de varietats Apollo (Düsseldorf), Friedrichsbau (Stuttgart) i Wintergarten (Berlín).
Ànima de pallasso
Ja fa anys que Monti & Cia. simultaniegen amb èxit la revisitació d'entrades clàssiques de pallassos en format teatral amb l'exhibició d'aquestes mateixes entrades a les pistes de circs tradicionals com el Cardenal, el Raluy o el Mundial. En teatre han estrenat Clàssics (1996), Klowns (1997), Utopista (1999), Fools-Folls (2000), Pallassos de Nadal (2001) i El Fòrum 2000 i picu (2002). També van treballar amb la Companyia Acrobàtica de Qiqihaer (Manxúria) a l'espectacle Bi, dirigit per Joan Font el 2001. Després van omplir diàriament al Fòrum 2004 amb Grottesco -amb el qual van estrenar carpa pròpia- i actualment estan embrancats amb el Centre de Difusió i Residència d'Artistes que es posa en marxa a Can Cabanyes (Vilanova i la Geltrú). Tot plegat, un currículum de notable densitat només possible en algú que, en afinada observació de Leo Bassi, tingui "ànima de pallasso".
Catalans al Roncalli
Però ells no seran els primers pallassos catalans que trepitjaran la pista del Roncalli: a Hamburg, el 23 d'agost de 1987 aquest circ va muntar un homenatge al nostre Roger Andreu, Rogelio Rivel. En Rogelio hi va fer el seu número de dues concertines i Bernhard Paul, Zippo, el va acomiadar amb Puff, el drac màgic, una cançó que simbolitza la filosofia vital d'un circ on pallassos de primer rengle com Francesco Caroli, Peter Shub, Pic, Fumagalli, Jigalov o Tino Fratellini han posat una catifa de vellut vermell per a Monti & Cia. Un circ que es diu Roncalli precisament en honor d'Angelo Giuseppe Roncalli, el papa Joan XXIII, aquell que un dia va dir: "El circ és l'únic indret on persones de diferents races, nacions i creences treballen juntes per fer feliç la gent, tota mena de gent".