CAMP de la PAU
ENTREVISTA A QUIM SICILIA
Coodirector del camp de la Pau al Fòrum de les cultures i expert en cooperació internacional
"A L'IRAQ S'ESTÀ FENT COLONIALISME MODERN I SOFISTICAT"
PREGUNTA: Don va sorgir la idea dorganitzar un Camp de la Pau?
RESPOSTA: El camp de la pau neix en el si dels molts projectes que es generen dins el Fòrum de les cultures. Les persones que el dissenyen són un periodista català que va viure molts anys a Sarajevo i jo mateix. La voluntat era fer un projecte en el que es barregessin tot tipus dètnies, no només catalans amb nens d'arreu del món. Era un projecte embrionari, ja que no hi havien de similars. Vam convidar 27 ciutats del món dels cinc continents.
P: Quins objectius perseguia?
R: Lobjectiu del Camp de la Pau era treballar els tres eixos del Fòrum; sostenibilitat, la multiculturalitat i la cultura de la pau. En el camp de la Pau aquests valors es van transformar en tallers. Laltre voluntat, era aconseguir establir, entre les diferents cultures, relacions en xarxa. I a través del marc teòric i lexperiència del camp editar un llibre. Aquesta publicació encara sestà fent. En principi el treball pedagògic el construíem una comunitat d'intel·lectual formada per educadors, gent del fòrum i lONG Save the Children.
P: Hi ha hagut algun tipus de problema amb els nens/es o qualsevol enfrontament al campament amb motiu de les diferents costums culturals?
R: Cap enfrontament entre els nens. Però si que vam tenir alguna discussió amb els pares dels palestins a Gasa, perquè veien molt complicada la relació amb nens israelians. Tenien previst que quan els educadors arribaven al campament de la pau sels informava ràpidament de la seva estructura i funcionament. Hi havia campaments més simples i altres que eren més complexes. Desprès al vespre sorganitzava una festa en la que els diferents col·lectius ètnics explicaven les tradicions de la seva cultura damunt dun escenari. Es van fer sopars multigastronòmics per provar els diferents gustos de les diverses cultures que conviurien. Estava pensat que els nens que eren vegetarians o que no podien menjar determinat aliment se li prepares un despecial per a ells. Pel que fa lhora de dormir, els nens i nenes estaven en habitacles diferenciats. Però sí que es donava entre nens i nenes del mateix sexe, la barreja de diferents ètnies.
P: El Fòrum de Monterrey continuarà en la línia del Fòrum de Barcelona? I el camp de la Pau?
R: Estaria bé que els qui vam inventar i dissenyar el camp de la Pau al Fòrum de les cultures assessoréssim al comitè que lorganitza al Fòrum de Monterrey. Les edats, per exemple no les compartim, nosaltres acceptem a nens de 12 a 14 anys, ells comprenen de 14 a 16 anys. Les franges dedat són una mica diferents a lhora dassumir els continguts que es treballen al camp. Però sha de dir que el que no canvia es la forma en que aprenen, que és a traves de la mirada, el tacte i la sensibilitat entre ells. Hem de tenir en compte que les edats porten un càrrec de responsabilitat diferent als nens segons la cultura. Això ho vam experimentar quan en el camp ens arribaven nens que amb 13 anys ja estaven casats. El que és bonic és visualitzar la multiculturalitat com un trencaclosques que es va encaixant sobre la marxa.
P: Què va aportar el camp de la pau en la cooperació internacional?
R: Per una banda, va generar un cert debat sobre la cultura de la pau. Per laltre, es va demostrar que podien conviure diverses religions. La intenció del diàleg entre nens/es era provocar debat. Encara que si ens fixem en els patrocinadors del Fòrum que també ho eren del debat, veurem que es contradiu el que promovien amb les accions que feien. Però cal dir que per realitzar un esdeveniment com és el Fòrum és necessiten molts diners. I això no només ho podien pagar les institucions.
P: És cooperació internacional el que es fa a lIraq, o en aquests casos creu que és mes adient parlar dinteressos econòmics?
R: A l'Iraq sestà fent un clar colonialisme modern i sofisticat. És un conflicte complex. Precisament, al camp de la pau no vam convidar nens iraquians perquè vam pensar que seria difícil treurels dallà. Però sempre he tingut confiança amb el que poden fer els moviments socials com és Porto Alegre. Aquest Fòrum social Mundial és un moviment assambleari que el formen una suma dintel·lectuals desquerra i moviments socials alternatius. Així com Dallas és reuneix el món del capital, a Porto Alegre és reuneix el món social. És com un sol que irradia tot el planeta perquè aquella gent que vulgui aportar els valors de Porto Alegre ho pugui fer localment. Pensa globalment, actua localment, diuen.
P: Que és la solidaritat?
R: La solidaritat és la relació entre iguals. No es tracta de fer actes de beneficència. Sintetitzat en una sola paraula seria intercooperació. O també és una forma de generar independents, no dependents. El sentiment de culpa de les ciutats del primer món existeix, però la necessitat i habilitat dels pobles del tercer món també fan que s'aprofitin daquest intercanvi. Però aquest cinisme no es pot generalitzar. El cooperativisme té molts camins, el que avarca la organització i sensibilització per cooperar en el teu barri, fins a les macro-ONG.
P: Per últim, ara que ja ha viscut l'experiència del Campament de la Pau, creu que es van aconseguir els resultats esperats?
R: Els objectius plantejats és van consolidar. Però a nivell operatiu van tenir molts problemes. Com els tirotetjos que van haver a Palestina quan vam anar a recollir-los. L'altre era la durada del campament que va ser de 4 mesos quan shavia plantejat en 9 dies. Hem de pensar que el xoc emocional dels nens durava dos dies. Hi havien nens/es que abans danar al campament van passar per lhospital del Mar per fer un reconeixement mèdic. Fins i tot algun en és va adormi banyant-se. Per aquest motiu, el nou projecte de Camp de la Pau que sestà preparant pel setembre daquest any a la ciutat de Barcelona, està previst fer-lo amb més dies. Aquest cop es triarà com entitat de lleure l' ESPLAC, que és catalana. A més, sespera reforçar la xarxa de relacions entre ciutats del món perquè, ara per ara, és molt feble.
PREGUNTA: Don va sorgir la idea dorganitzar un Camp de la Pau?
RESPOSTA: El camp de la pau neix en el si dels molts projectes que es generen dins el Fòrum de les cultures. Les persones que el dissenyen són un periodista català que va viure molts anys a Sarajevo i jo mateix. La voluntat era fer un projecte en el que es barregessin tot tipus dètnies, no només catalans amb nens d'arreu del món. Era un projecte embrionari, ja que no hi havien de similars. Vam convidar 27 ciutats del món dels cinc continents.
P: Quins objectius perseguia?
R: Lobjectiu del Camp de la Pau era treballar els tres eixos del Fòrum; sostenibilitat, la multiculturalitat i la cultura de la pau. En el camp de la Pau aquests valors es van transformar en tallers. Laltre voluntat, era aconseguir establir, entre les diferents cultures, relacions en xarxa. I a través del marc teòric i lexperiència del camp editar un llibre. Aquesta publicació encara sestà fent. En principi el treball pedagògic el construíem una comunitat d'intel·lectual formada per educadors, gent del fòrum i lONG Save the Children.
P: Hi ha hagut algun tipus de problema amb els nens/es o qualsevol enfrontament al campament amb motiu de les diferents costums culturals?
R: Cap enfrontament entre els nens. Però si que vam tenir alguna discussió amb els pares dels palestins a Gasa, perquè veien molt complicada la relació amb nens israelians. Tenien previst que quan els educadors arribaven al campament de la pau sels informava ràpidament de la seva estructura i funcionament. Hi havia campaments més simples i altres que eren més complexes. Desprès al vespre sorganitzava una festa en la que els diferents col·lectius ètnics explicaven les tradicions de la seva cultura damunt dun escenari. Es van fer sopars multigastronòmics per provar els diferents gustos de les diverses cultures que conviurien. Estava pensat que els nens que eren vegetarians o que no podien menjar determinat aliment se li prepares un despecial per a ells. Pel que fa lhora de dormir, els nens i nenes estaven en habitacles diferenciats. Però sí que es donava entre nens i nenes del mateix sexe, la barreja de diferents ètnies.
P: El Fòrum de Monterrey continuarà en la línia del Fòrum de Barcelona? I el camp de la Pau?
R: Estaria bé que els qui vam inventar i dissenyar el camp de la Pau al Fòrum de les cultures assessoréssim al comitè que lorganitza al Fòrum de Monterrey. Les edats, per exemple no les compartim, nosaltres acceptem a nens de 12 a 14 anys, ells comprenen de 14 a 16 anys. Les franges dedat són una mica diferents a lhora dassumir els continguts que es treballen al camp. Però sha de dir que el que no canvia es la forma en que aprenen, que és a traves de la mirada, el tacte i la sensibilitat entre ells. Hem de tenir en compte que les edats porten un càrrec de responsabilitat diferent als nens segons la cultura. Això ho vam experimentar quan en el camp ens arribaven nens que amb 13 anys ja estaven casats. El que és bonic és visualitzar la multiculturalitat com un trencaclosques que es va encaixant sobre la marxa.
P: Què va aportar el camp de la pau en la cooperació internacional?
R: Per una banda, va generar un cert debat sobre la cultura de la pau. Per laltre, es va demostrar que podien conviure diverses religions. La intenció del diàleg entre nens/es era provocar debat. Encara que si ens fixem en els patrocinadors del Fòrum que també ho eren del debat, veurem que es contradiu el que promovien amb les accions que feien. Però cal dir que per realitzar un esdeveniment com és el Fòrum és necessiten molts diners. I això no només ho podien pagar les institucions.
P: És cooperació internacional el que es fa a lIraq, o en aquests casos creu que és mes adient parlar dinteressos econòmics?
R: A l'Iraq sestà fent un clar colonialisme modern i sofisticat. És un conflicte complex. Precisament, al camp de la pau no vam convidar nens iraquians perquè vam pensar que seria difícil treurels dallà. Però sempre he tingut confiança amb el que poden fer els moviments socials com és Porto Alegre. Aquest Fòrum social Mundial és un moviment assambleari que el formen una suma dintel·lectuals desquerra i moviments socials alternatius. Així com Dallas és reuneix el món del capital, a Porto Alegre és reuneix el món social. És com un sol que irradia tot el planeta perquè aquella gent que vulgui aportar els valors de Porto Alegre ho pugui fer localment. Pensa globalment, actua localment, diuen.
P: Que és la solidaritat?
R: La solidaritat és la relació entre iguals. No es tracta de fer actes de beneficència. Sintetitzat en una sola paraula seria intercooperació. O també és una forma de generar independents, no dependents. El sentiment de culpa de les ciutats del primer món existeix, però la necessitat i habilitat dels pobles del tercer món també fan que s'aprofitin daquest intercanvi. Però aquest cinisme no es pot generalitzar. El cooperativisme té molts camins, el que avarca la organització i sensibilització per cooperar en el teu barri, fins a les macro-ONG.
P: Per últim, ara que ja ha viscut l'experiència del Campament de la Pau, creu que es van aconseguir els resultats esperats?
R: Els objectius plantejats és van consolidar. Però a nivell operatiu van tenir molts problemes. Com els tirotetjos que van haver a Palestina quan vam anar a recollir-los. L'altre era la durada del campament que va ser de 4 mesos quan shavia plantejat en 9 dies. Hem de pensar que el xoc emocional dels nens durava dos dies. Hi havien nens/es que abans danar al campament van passar per lhospital del Mar per fer un reconeixement mèdic. Fins i tot algun en és va adormi banyant-se. Per aquest motiu, el nou projecte de Camp de la Pau que sestà preparant pel setembre daquest any a la ciutat de Barcelona, està previst fer-lo amb més dies. Aquest cop es triarà com entitat de lleure l' ESPLAC, que és catalana. A més, sespera reforçar la xarxa de relacions entre ciutats del món perquè, ara per ara, és molt feble.