CRÒNICA de Sant Jordi
Vet aquí que una vegada, al voltant de la vila medieval de Montblanc, hi havia un bosc espès on no entrava la claror del sol. I al bosc hi havia un drac tan feréstec que tenia amb lai al cor tot el país, així llegia una nena, enmig de les rambles de Vilafranca del Penedès. Vestida de diumenge, recitava el conte de Sant Jordi, com una poesia, al seu germanet.
Al fons, una música convidava a passejar lentament entremig daquella renglera de parades de roses i de llibres. Un escenari aïllat del caliu del passeig, feia aturar les mirades, dels qui cansats de tanta lletra, decidien educar lorella. Des de les 11 del matí que el taló shavia alçat i baixat varies vegades per presentar a artistes de lAlt Penedès. Ja eren la 1 del migdia i encara pujaven músics per fer sentir que era festa grossa. Per sorpresa de tots, el grup més jove al qui li havien encarregat cantar cançons catalanes, a última hora, van decidir improvisar una lletra en castellà. Es veu que havia sigut fruit duna inspiració vespertina. Així ens relatava, encara dormit, un dels músics: Que mes dóna no haver dormit ahir, si avui has de tocar per Sant Jordi.
La televisió de Vilafranca cansada de gravar aquells artistes, començà a perseguir les mirades dels nens que quedaven bocabadats llegint un llibre. El mercat també va rebre l esplai de Vilafranca. Els rostres dels nens parlaven per si sols, els més menuts alçaven les mans, per si amb l'intent, podien empescar aquell llibre que tenia més colors.
Lesclat de colors de multitud de roses, traçaven el camí daquella espècie de llibreries ambulants. Era cabuda de tot tipus de forma, destil i gènere de llibre. Això sí, el Quixot apareixia com un fantasma amagat quasi sota de cada relat. Per petits i per grans, Miguel de Cervantes era lautor protagonista de la prestatgeria de contes. Sense oblidar els reconeguts llibres de suspens, intriga i misteri que han sorgit en els últims mesos, arran de lèxit del Codi da Vinci. Les llibreries havien pensat en tot, fer mercat a fora al carrer amb descomptes que atrapaven als indecisos a consumir.
Quasi tots els collectius culturals del la vila es veien representats a la Rambla. El conegut "Ateneu X" de joves oferia un ventall de publicacions sobre diferents filosofies i reflexions. "Un altre món es possible" era la temàtica de la collecció que presentaven en la parada compromesa amb Amnistia Internacional. Altres organitzacions també van treure el cap en aquesta data, Endavant i la Cup. Tan una com l'altre són filles de Vilafranca del Penedès. Són grups polítics independents que lluiten des de la oposició i participen activament en els afers de la Vila. Un cop més ho han demostrat amb la seva llibreria provisional, al capdamunt de la Rambla, plena de insígnies i anuncis de futures xerrades.
I pels qui es volguessin iniciar amb l'islam, un grup de joves d'origen marroquí mostrava una repertori de diferents versions d' El Coràn, diccionaris d'àrab i quaderns de viatges al món de l'islam.
No més avall d'aquest conglomerat de llibres, es feien lloc els balls folklòrics. Un grup de nenes, empunyant dos bastons, ballaven al són del tambor i la gralla. Eren bastoneres novícies. Les més veteranes se les miraven darrera les taules plenes de roses per vendre. Era un bon sistema per captar l'atenció entre tanta diversitat de parades. Tot plegat, portava a pensar que era un bon lloc per despertar les emocions. Semblava que la gent s'hagués posat d'acord per llevar-se amb bon peu. Què esperàvem doncs, de la diada de Sant Jordi?
Però la festa no sacabava el dia oficial, per primer cop, el Sant Jordi de Vilafranca esperà al carrer durant dos dies seguits. I a banda de repetir la presència de les parades, a les 7 del vespre del diumenge, a lesglésia de Sant Francesc, el grup gran de la coral infantil lEspinguet celebrà una petita audició davant del retaule de La Mare de Déu i Sant Jordi, una joia de la pintura gòtica catalana que es conserva en aquest temple.
No és recorda un any igual. Els més vellets i no tan joves fan memòria del que ha estat el Sant Jordi anys enrera i no hi ha altre imatge que les parades de roses. Els llibres seguien aparcats a la biblioteca Torres i Bages, i en les dues llibreries del poble. La gent no llegia tan com ara, ens contesta un avi que des de la cadira admirava el trànsit de compradors en potència. Llavors no només la Rambla de Sant Francesc es guarnia de flors, també la Plaça Constitució, la dels Porcs, i els carrers més concorreguts no és veia altre color que el roig. Els que eren joves als anys de la recuperació de la festa de Sant Jordi van ser els promotors de lactual negoci del llibre.
Al fons, una música convidava a passejar lentament entremig daquella renglera de parades de roses i de llibres. Un escenari aïllat del caliu del passeig, feia aturar les mirades, dels qui cansats de tanta lletra, decidien educar lorella. Des de les 11 del matí que el taló shavia alçat i baixat varies vegades per presentar a artistes de lAlt Penedès. Ja eren la 1 del migdia i encara pujaven músics per fer sentir que era festa grossa. Per sorpresa de tots, el grup més jove al qui li havien encarregat cantar cançons catalanes, a última hora, van decidir improvisar una lletra en castellà. Es veu que havia sigut fruit duna inspiració vespertina. Així ens relatava, encara dormit, un dels músics: Que mes dóna no haver dormit ahir, si avui has de tocar per Sant Jordi.
La televisió de Vilafranca cansada de gravar aquells artistes, començà a perseguir les mirades dels nens que quedaven bocabadats llegint un llibre. El mercat també va rebre l esplai de Vilafranca. Els rostres dels nens parlaven per si sols, els més menuts alçaven les mans, per si amb l'intent, podien empescar aquell llibre que tenia més colors.
Lesclat de colors de multitud de roses, traçaven el camí daquella espècie de llibreries ambulants. Era cabuda de tot tipus de forma, destil i gènere de llibre. Això sí, el Quixot apareixia com un fantasma amagat quasi sota de cada relat. Per petits i per grans, Miguel de Cervantes era lautor protagonista de la prestatgeria de contes. Sense oblidar els reconeguts llibres de suspens, intriga i misteri que han sorgit en els últims mesos, arran de lèxit del Codi da Vinci. Les llibreries havien pensat en tot, fer mercat a fora al carrer amb descomptes que atrapaven als indecisos a consumir.
Quasi tots els collectius culturals del la vila es veien representats a la Rambla. El conegut "Ateneu X" de joves oferia un ventall de publicacions sobre diferents filosofies i reflexions. "Un altre món es possible" era la temàtica de la collecció que presentaven en la parada compromesa amb Amnistia Internacional. Altres organitzacions també van treure el cap en aquesta data, Endavant i la Cup. Tan una com l'altre són filles de Vilafranca del Penedès. Són grups polítics independents que lluiten des de la oposició i participen activament en els afers de la Vila. Un cop més ho han demostrat amb la seva llibreria provisional, al capdamunt de la Rambla, plena de insígnies i anuncis de futures xerrades.
I pels qui es volguessin iniciar amb l'islam, un grup de joves d'origen marroquí mostrava una repertori de diferents versions d' El Coràn, diccionaris d'àrab i quaderns de viatges al món de l'islam.
No més avall d'aquest conglomerat de llibres, es feien lloc els balls folklòrics. Un grup de nenes, empunyant dos bastons, ballaven al són del tambor i la gralla. Eren bastoneres novícies. Les més veteranes se les miraven darrera les taules plenes de roses per vendre. Era un bon sistema per captar l'atenció entre tanta diversitat de parades. Tot plegat, portava a pensar que era un bon lloc per despertar les emocions. Semblava que la gent s'hagués posat d'acord per llevar-se amb bon peu. Què esperàvem doncs, de la diada de Sant Jordi?
Però la festa no sacabava el dia oficial, per primer cop, el Sant Jordi de Vilafranca esperà al carrer durant dos dies seguits. I a banda de repetir la presència de les parades, a les 7 del vespre del diumenge, a lesglésia de Sant Francesc, el grup gran de la coral infantil lEspinguet celebrà una petita audició davant del retaule de La Mare de Déu i Sant Jordi, una joia de la pintura gòtica catalana que es conserva en aquest temple.
No és recorda un any igual. Els més vellets i no tan joves fan memòria del que ha estat el Sant Jordi anys enrera i no hi ha altre imatge que les parades de roses. Els llibres seguien aparcats a la biblioteca Torres i Bages, i en les dues llibreries del poble. La gent no llegia tan com ara, ens contesta un avi que des de la cadira admirava el trànsit de compradors en potència. Llavors no només la Rambla de Sant Francesc es guarnia de flors, també la Plaça Constitució, la dels Porcs, i els carrers més concorreguts no és veia altre color que el roig. Els que eren joves als anys de la recuperació de la festa de Sant Jordi van ser els promotors de lactual negoci del llibre.
0 comentarios