PERFIL de QUIM SICILIA

Quim Sicília fa 27 anys que no ha parat d’estar en moviments socials. Als seus 51 anys manté un esperit juvenil. Tot i que, Quim Sicília és va quedar amb els estudis primaris, als 14 anys ja treballava en els escoltes i més tard a la Banca Catalana. Però la seva vida no ha sigut la vida convencional de qualsevol oficinista. De jove va participar en la creació del moviment social “No Violència”. On hi havia, en aquells moments, personatges com Lluís Maria Xirinacs. Aquest moviment estava inspirat en la no violència des dels grans referents com eren Tolstoi i Gandhi. Va estar també entre els que formaven l’Assemblea de Catalunya. Als anys 80 va protagonitzar varies vagues de fam, una d’elles en motiu de l’assassinat a l’església de Victoria o també per demanar l’amnistia de Xirinacs, davant la presó de la Model.
Durant l’entrevista parla sense presa, mesurant els silencis. El seu rostre és un mirall per on es filtren les experiències que ha acumulat al llarg de la seva vida. Els millors records semblen haver-se quedat en els anys en que vivia en una comuna i on començava a desenvolupar projectes socials. En aquella època va ser quan va entrar en el món del cooperativisme. La seva forma de viure sempre ha estat el voluntariat. Per això la seva supervivència sovint es solucionava amb el sou de treballs no estables i amb l’ajuda de la gent que s’anava trobant al llarg del camí. Encara que, ser el Coodirector del Campament de la Pau al Fòrum de les cultures, li va aportar una estabilitat econòmica.
Ha viatjat arreu de la Terra, des de la Índia fins el Salvador, on visqué dos anys. Sempre ha estat compromès amb la seva ciutat, Sant Cugat del Vallès. Però no ha militat mai en cap partit polític. Va descobrir la poesia amb el poeta i mestre espiritual Anton Sala Cornador, la persona que l’ha acompanyat des de ben petit com a pare espiritual. Les altres aficions tenen a veure amb l’investigació per l'educació per la pau, la filosofia de la no-violència i l’economia cooperativa. Porta una vida sense grans abundàncies. Per a ell la riquesa més gran és estar entre els nens i nenes que aquest estiu han participat al Camp de la Pau. Era ben fàcil imaginar-se’l admirant els balls dels nois i noies de Maputo o gaudint de l’amistat entre israelians i palestins.