ENTREVISTA INDIRECTA
El Campament de la Pau és un homenatge al Camp de la Bota"El camp de la pau va néixer en el sí dels projectes que es van crear en el Fòrum de les cultures. El campament va ser dissenyat per un periodista català que va viure molts anys a Sarajevo i per Quim Sicília. Lobjectiu del camp de la pau era treballar els tres eixos del Fòrum; sostenibilitat, la multiculturalitat i la cultura de la pau. En el camp de la Pau aquests valors es van transformar en tallers. Laltre voluntat, era aconseguir establir, entre les diferents cultures, relacions en xarxa. Desprès d'haver viscut aquesta experiència Quim Sicília ens confessa: "A través del marc teòric i pràctic del camp havíem pensat d'editar un llibre". Aquesta publicació encara sestà fent. El treball pedagògic del Campament de la Pau el construïen una comunitat d'intellectual formada per educadors, gent del fòrum i lONG Save the Children.
Un equip de quatre persones eren les que van anar a les ciutats i van presentar els projectes a les escoles. Un d'ells era Quim Sicilia. Van convidar 27 ciutats del món dels cinc continents. Les àrees deducació, fundacions o escoles dels països participants van ser les que van portar a terme la selecció dels nens. Quim argumenta que fer la tria dels nens des daquí era impossible, nosaltres només marcàvem uns treballs vinculats als eixos del Fòrum. Eren els educadors els que en definitiva els seleccionaven. Els preparaven un treball amb el qual els avaluaven i és duia a la pràctica la tria. "El cel dels desitjos del Fòrum era una xarxa que recollia tots els amulets dels nens que havien participat en el Camp de la Pau", ens recordava Quim Sicília.
"El campament de la Pau va demostrar que podien conviure diverses religions i cultures", ens relata el director del camp. No va haver cap tipus de problema amb els nens/es o qualsevol enfrontament al campament amb motiu de les diferents costums culturals. En canvi, sí que van patir disputes amb els pares dels nens que participaven al camp. Com va passar a Gasa, perquè els pares palestins veien molt difícil la relació amb nens israelians. Quim Sicília explica: "Iranians i israelians no poden competir esportivament ni fer-se una foto junts". I és que oficialment aquestes dues ètnies tenen prohibida la relació.
Barcelona sacabava just on començava el camp de la pau. El Camp de la Bota, la zona dafusellament de republicans durant la guerra civil entrava dins el terreny del campament de la Pau. "Dalguna manera el nostre campament significava un reconeixement o homenatge al camp de la Bota", s'excusava Sicília. Organitzar un campament de la pau representava, en definitiva, un record al que va passar i "el que no es vol que torni". Quim ens va fer referència a la demanda que havien fet a l'Ajuntament de Barcelona per anomenar la zona del camp de la Bota, el parc de la pau. Encara que ara el campament de la pau està tapiat.
Fent un recordatori de com funcionava el campament, el director ens relata que quan venien els educadors al camp sels informava ràpidament de la seva estructura i funcionament. Al vespre sorganitzava una festa en la que els diferents collectius ètnics explicaven les tradicions de la seva cultura. Es van fer, no sempre, sopars multigastronòmics per provar els diferents gustos de les diverses ètnies que en aquell moment convivien. Estava previst que els nens que eren vegetarians o que no podien menjar determinat aliment se li prepares un despecial per a ells. Pel que fa lhora de dormir, els nens i nenes estaven en habitacles diferenciats. Però sí que es donava entre nens i nenes del mateix sexe, la barreja de diferents ètnies.
A nivell operatiu, els organitzadors del camp van tenir molts problemes. Un exemple van ser els tirotetjos que van patir a Palestina quan van anar a recollir els nens/es. L'altre, era la durada del campament, que va ser de 4 mesos quan shavia plantejat en 9 dies. Ens va explicar que a més del xoc emocional dels joves, que ja durava dos fies, n'hi havien que abans danar al campament van passar per lhospital del Mar per fer un reconeixement mèdic. Fins i tot algun nen és va quedar dormit mentre es banyava. Per aquest motiu, el nou projecte de Camp de la Pau que sestà preparant pel setembre daquest any a Barcelona, està previst fer-lo amb més dies. Aquest cop es triarà com entitat de lleure ESPLAC, que és catalana. A més, sespera reforçar la xarxa de relacions entre ciutats del món perquè, ara per ara, és molt feble.
El Fòrum de Monterrey no sabem si seguirà en la línia del Fòrum de Barcelona però pel que fa al camp de la pau hem de dir que en alguns aspectes no coincidirà. "Estaria bé que els qui vam inventar i dissenyar el camp de la Pau al Fòrum de les cultures assessoréssim al comitè que lorganitza al Fòrum de Monterrey", critica Sicília. Les franges d'edat són un dels criteris que no segueix el campament de la pau de Monterrey. El camp de la pau de Barcelona acceptaven nens de 12 a 14 anys, a Monterrey permeten l'entrada a nens de 14 a 16 anys. Segons Sicília: "El que no canvia és la forma en que aprenen; amb la mirada, el tacte i la sensibilitat entre ells/es". Les edats porten un càrrec de responsabilitat diferent en les cultures. Això es va demostrar quan en el camp van arribar nens que amb 13 anys ja estaven casats.
El Camp de la Pau va aportar al cooperativisme internacional un cert debat sobre la cultura de la pau. La intenció era crear el diàleg entre nens/es per donar-se compte del que passava el seu entorn. "Encara que si ens fixem en els patrocinadors del Fòrum, i per tan del debat, veurem que es contradiu el que promouen amb el que fan". Però "Cal dir que per realitzar un esdeveniment com és el Fòrum és necessiten molts diners" ens argumenta el director del Camp de la Pau.
Quan vam centrar la mirada a la cooperació internacional a l'Iraq, Quim Sicilia ens va explicitar que es tractava d'un "colonialisme modern i sofisticat". Veient la situació de l'Iraq, l'equip que portava el campament de la pau van decidir no convidar nens iraquians. El director es va justificar dient que justificar dient que era difícil treurels dallà. Però ell diu que sempre ha tingut confiança amb el que poden fer els moviments socials com és Porto Alegre". Aquest Fòrum social Mundial és un moviment assambleari que el formen una suma dintellectuals desquerra i moviments socials alternatius. Així com Dales és reuneix el món del capital, Porto Alegre és reuneix el món social."Es com un sol que irradia a tot el planeta perquè tota aquella gent que vulgui la concreta localment", ens descriu retòricament Quim Sicília.
Una persona que ha emprat tants cops la solidaritat ha de tenir clar el concepte. "La relació entre iguals" ens va respondre Quim. No es tracta doncs, de fer actes de beneficència. Sintetitzada en una sola paraula, la solidaritat és "intercooperació". El director del Campament de la Pau ens va aclarir: "El que es tracta és de crear independents, no dependents". El sentiment de culpa de les ciutats del primer món existeix, però la necessitat i habilitat dels pobles del tercer món fa que s' aprofitin de l'intercanvi. "Però aquest cinisme no es pot generalitzar", remarca Sicília. El campament de la pau és un exemple de solidaritat i convivència entre iguals. Com diu Sicília: "Era bonic visualitzar la multiculturalitat com un trencaclosques que es va encaixant sobre la marxa".
2 comentarios
Anónimo -
Vinyals -