La II REPÚBLICA a Els Monjos del Penedès
La República obria el camí cap a la modernització de lEstat. Amb lestabliment de llibertats polítiques i sindicals saconseguí una millora de les condicions de vida i de treball. Ja no només es trobava en funcionament legal les cooperatives com foren La Rapitense, ubicada al barri de la Ràpita a la carretera numero 3, que es va convertir en lloc de venda de productes per el consum, així com de societat recreativa, amb saló de ball inclòs. La Sociedad Cooperativa del Barrio de Cal Rubió de vecinos y agricultores, situada al carrer Sant Tomàs número 3, va tenir les mateixes funcions a més de poder exportar productes agrícoles. O lassentament i creixement dels diferents partits polítics com lERC o el PSUC amb local i representants al municipi. També la CNT i lUGT agafarien un paper molt destacat com a sindicats, pel seu nombre dafiliats. Com en tant daltres pobles, als Monjos hi tindrien local, la CNT just on ara fan el cava Marquel, i la UGT on ara es troba una botiga de roba, Esports David. La UGT obtingué un gran recolzament per esdevenir la promotora de les vagues que es produirien als anys trenta a les fàbriques cimenteres Miret i Freixa del municipi.
El poble, erigit entre camps de cereals, vinya i olivera, creixeria gràcies al treball i les feines que oferia la indústria del ciment que es trobava a la vora del tren. I que portaria, malgrat el descontent dels originaris del poble i treballadors vaguistes, la primera important immigració del sud (treballadors esquirols i familiars). Així amb més boques a alimentar sobririen noves botigues de queviures i creixerien les ja existents: Cal Masdeu, la Tenda, i Cal Barriga, o Cal Maginet.
Les discussions entre veïns no cessarien. Els més rics es barallarien amb la classe treballadora i dideologia desquerres i edificarien el seu local al solar on ara es troba la vella pista poliesportiva. Mentre, els altres, seguirien jugant al domino i comprant queviures a les altres societats, especialment a la republicana Margaridoia, la dels pagesos. On es fomentaria el ball i el cinema i es continuaria llogant una sala pels actes realitzats pel Sindicat Agricola La Falç, ja que la seva seu, al carrer Vinyes núm. 2, era molt petita per reunir els socis de la Unió de Rabassaires del poble, o discutir sobre la situació dels contractes de conreu. Però les esperances en laplicació duna reforma agrària justa marxarien corrents amb la nova pujada de poder de les dretes.
A lescola es produiria un dels canvis fonamentals que proporcionà la II República, una educació pública i excel·lent, ja que el foment de leducació era una de les tasques fonamentals que shavia proposat el règim republicà. Veig cercar informació mitjançant les entrevistes i la lectura del llibre sobre la mestra Dolors Piera, sobre el que es va fer en favor de la modernització de lescola. Per tant seria aquest, el col·legi, el centre dinterès en aquesta etapa de revolució en tots els camps. Es fomentaria les sortides i el contacte amb la natura com a forma de despertar linterès en lalumnat. Aquesta manera dinstruir delectant es portaria a la pràctica per mitjà duna posada en comú entre professors de varies escoles com la de Vilafranca i Els Monjos dun quadern de nomenada diferent segons lescola però amb els mateixos objectius: ensenyar la realitat geogràfica i social a partir dexcursions a laire lliure per desprès ressenyar-les al quadern. Amb pocs recursos i davant el desordre en que es va trobar la República semprengué el camí esperançador i optimista per a la cultura. Amb la creació de les Missions Pedagògiques, que van permetre portar a llocs apartats, llibres, reproduccions de quadres, equips cinematogràfics, gramòfons, etc., que havien quedat a mans privades, ara estaven a disposició duna generació que creixeria ben preparada.
El poble, erigit entre camps de cereals, vinya i olivera, creixeria gràcies al treball i les feines que oferia la indústria del ciment que es trobava a la vora del tren. I que portaria, malgrat el descontent dels originaris del poble i treballadors vaguistes, la primera important immigració del sud (treballadors esquirols i familiars). Així amb més boques a alimentar sobririen noves botigues de queviures i creixerien les ja existents: Cal Masdeu, la Tenda, i Cal Barriga, o Cal Maginet.
Les discussions entre veïns no cessarien. Els més rics es barallarien amb la classe treballadora i dideologia desquerres i edificarien el seu local al solar on ara es troba la vella pista poliesportiva. Mentre, els altres, seguirien jugant al domino i comprant queviures a les altres societats, especialment a la republicana Margaridoia, la dels pagesos. On es fomentaria el ball i el cinema i es continuaria llogant una sala pels actes realitzats pel Sindicat Agricola La Falç, ja que la seva seu, al carrer Vinyes núm. 2, era molt petita per reunir els socis de la Unió de Rabassaires del poble, o discutir sobre la situació dels contractes de conreu. Però les esperances en laplicació duna reforma agrària justa marxarien corrents amb la nova pujada de poder de les dretes.
A lescola es produiria un dels canvis fonamentals que proporcionà la II República, una educació pública i excel·lent, ja que el foment de leducació era una de les tasques fonamentals que shavia proposat el règim republicà. Veig cercar informació mitjançant les entrevistes i la lectura del llibre sobre la mestra Dolors Piera, sobre el que es va fer en favor de la modernització de lescola. Per tant seria aquest, el col·legi, el centre dinterès en aquesta etapa de revolució en tots els camps. Es fomentaria les sortides i el contacte amb la natura com a forma de despertar linterès en lalumnat. Aquesta manera dinstruir delectant es portaria a la pràctica per mitjà duna posada en comú entre professors de varies escoles com la de Vilafranca i Els Monjos dun quadern de nomenada diferent segons lescola però amb els mateixos objectius: ensenyar la realitat geogràfica i social a partir dexcursions a laire lliure per desprès ressenyar-les al quadern. Amb pocs recursos i davant el desordre en que es va trobar la República semprengué el camí esperançador i optimista per a la cultura. Amb la creació de les Missions Pedagògiques, que van permetre portar a llocs apartats, llibres, reproduccions de quadres, equips cinematogràfics, gramòfons, etc., que havien quedat a mans privades, ara estaven a disposició duna generació que creixeria ben preparada.
0 comentarios