Blogia
Mou Paraules

La II REPÚBLICA a Els Monjos del Penedès

La República obria el camí cap a la modernització de l’Estat. Amb l’establiment de llibertats polítiques i sindicals s’aconseguí una millora de les condicions de vida i de treball. Ja no només es trobava en funcionament legal les cooperatives com foren “La Rapitense”, ubicada al barri de la Ràpita a la carretera numero 3, que es va convertir en lloc de venda de productes per el consum, així com de societat recreativa, amb saló de ball inclòs. La “Sociedad Cooperativa del Barrio de Cal Rubió de vecinos y agricultores”, situada al carrer Sant Tomàs número 3, va tenir les mateixes funcions a més de poder exportar productes agrícoles. O l’assentament i creixement dels diferents partits polítics com l’ERC o el PSUC amb local i representants al municipi. També la CNT i l’UGT agafarien un paper molt destacat com a sindicats, pel seu nombre d’afiliats. Com en tant d’altres pobles, als Monjos hi tindrien local, la CNT just on ara fan el cava Marquel, i la UGT on ara es troba una botiga de roba, “Esports David”. La UGT obtingué un gran recolzament per esdevenir la promotora de les vagues que es produirien als anys trenta a les fàbriques cimenteres Miret i Freixa del municipi.
El poble, erigit entre camps de cereals, vinya i olivera, creixeria gràcies al treball i les feines que oferia la indústria del ciment que es trobava a la vora del tren. I que portaria, malgrat el descontent dels originaris del poble i treballadors vaguistes, la primera important immigració del sud (treballadors “esquirols” i familiars). Així amb més boques a alimentar s’obririen noves botigues de queviures i creixerien les ja existents: “Cal Masdeu”, “la Tenda”, i “Cal Barriga”, o “Cal Maginet”.
Les discussions entre veïns no cessarien. Els més rics es barallarien amb la classe treballadora i d’ideologia d’esquerres i edificarien el seu local al solar on ara es troba la vella pista poliesportiva. Mentre, els altres, seguirien jugant al domino i comprant queviures a les altres societats, especialment a la republicana “Margaridoia”, la dels pagesos. On es fomentaria el ball i el cinema i es continuaria llogant una sala pels actes realitzats pel Sindicat Agricola “La Falç”, ja que la seva seu, al carrer Vinyes núm. 2, era molt petita per reunir els socis de la Unió de Rabassaires del poble, o discutir sobre la situació dels contractes de conreu. Però les esperances en l’aplicació d’una reforma agrària justa marxarien corrents amb la nova pujada de poder de les dretes.
A l’escola es produiria un dels canvis fonamentals que proporcionà la II República, una educació pública i excel·lent, ja que el foment de l’educació era una de les tasques fonamentals que s’havia proposat el règim republicà. Veig cercar informació mitjançant les entrevistes i la lectura del llibre sobre la mestra Dolors Piera, sobre el que es va fer en favor de la modernització de l’escola. Per tant seria aquest, el col·legi, el centre d’interès en aquesta etapa de revolució en tots els camps. Es fomentaria les sortides i el contacte amb la natura com a forma de despertar l’interès en l’alumnat. Aquesta manera d’instruir delectant es portaria a la pràctica per mitjà d’una posada en comú entre professors de varies escoles com la de Vilafranca i Els Monjos d’un quadern de nomenada diferent segons l’escola però amb els mateixos objectius: ensenyar la realitat geogràfica i social a partir d’excursions a l’aire lliure per desprès ressenyar-les al quadern. Amb pocs recursos i davant el desordre en que es va trobar la República s’emprengué el camí esperançador i optimista per a la cultura. Amb la creació de les Missions Pedagògiques, que van permetre portar a llocs apartats, llibres, reproduccions de quadres, equips cinematogràfics, gramòfons, etc., que havien quedat a mans privades, ara estaven a disposició d’una generació que creixeria ben preparada.

0 comentarios