Blogia
Mou Paraules

La GUERRA CIVIL

No podem parlar de Guerra Civil sense fer saber abans que els responsables de la seva existència van ser un sector de la força més regressiva de la dreta espanyola, que va preferir bolcar tot un país a la guerra, que acceptar algunes reformes. No feia tan sols quatre mesos que havia guanyat el Front Popular a les eleccions del 1936, que el 18 de juliol del 1936, l’exercit espanyol comandat per Franco s’alçà al Nord d’Àfrica. Les noticies sobre aquest esdeveniment arribaren ben aviat, en plena Festa Major a Sta. Margarida i Els Monjos. Es va aturar el ball, en un moment la plaça quedà buida. Uns de seguida que van poder s’ocultaren en les muntanyes o a les masies. Mentrestant altres moguts per la curiositat s’acostaren als veïns que posseïen una ràdio. La centraleta situada a la casa del Cal Carreter va ser presa ràpidament per protegir-la dels qui poguessin fer ús de delació. Es va construir una improvisada barricada al pas de la carretera a l’altura de l’església dels Monjos per mobilitzar la població més preparada per marxar a defensar la República.
En aquest temps d’inseguretat i esperança, els sindicats i els partits polítics es feren més forts i foren els protagonistes de la resistència. Creades les Milícies Antifeixistes integrades pels diferents representants dels sindicats (CNT, UGT, UdR) i dels partits (ERC, POUM, PSUC) del poble. Amb aquest sistema de govern, aquell qui volgués tindria veu en les decisions que es determinarien. Una de les accions més reconegudes és el canvi de nom dels carrers que portessin la paraula sant o que honressin partidaris de la dreta o conservadors.
Amb la metralladora carregada al capó. Adornats amb les insígnies de la FAI i armats fins les dents, es passejaven un grup de joves fills del poble perseguint per venjança, antigues enemistats o aquells acusats de facciosos. Es passejaven com si fossin els amos del temor i d’aquesta terra. Què indefens va quedar el poble davant aquest fenomen que es repetí en molts pobles de Catalunya, i de les bombes de l’aviació franquista. Aprofitaren les engrunes, mes rera mes, del rebost de la bona collita que van tenir el 1936. Ferida l’ànima per les pèrdues al front, de companys, fills i marits subsistien treballant al ciment com havien fet sempre sense protecció exposats al perill de quedar afectats de les vies respiratòries. Així a la tarda per complementar la misèria de sou anaven amunt i avall d’un camp o un altre per ordre de la cooperativa de pagesos “La Col·lectivitat”. Formada per 50 famílies, situada també a on ara es troba cava Marquel. L’edifici destinat a la CNT. Aquest, junt amb l’UGT controlaven i gestionaven la col·lectivització, una del camp i la UGT de les fàbriques. En el sector de la indústria, les fàbriques Miret i Freixa foren col·lectivitzades i els tècnics, sota control dels obrers, portaren el govern de les dos empreses.
Dutes a terme les incautacions per les la Milícia Antifeixista del municipi, molts masos com Ca l’Ayxelà, Cal Xacó, Les Masses, La Riba; cases com Cal Albornà, la masia Mas Granell, els baixos del Molí Fariner, la Fàbrica Farinera Barreres, la cooperativa de paletes i peons, de fusters i forners, van quedar en mans del poble. També entrava a la llista la Masia Mascatarro. Algunes de les seves sales i habitacions es convertiren en classes més espaioses i confortables. Pensem que cada classe tan de nenes i joves com de nens i nois eren de setanta alumnes, podem imaginar doncs que l’espai on havien treballat anteriorment era molt reduït i era necessari un canvi. Passats dos anys tornà al lloc original. Compartint de nou edifici amb l’antic Ajuntament, amb les oficines de l’Ajuntament i el jutge de pau.
Un dels entrevistats, Rafel Salinas, sent encara la sirena de la Freixa. Tanca els ulls i recorda la imatge de la garita, el lloc de vigia a la torre enllaçada a la teulada del Mas del Serral. Des d’allà, descobert l’enemic a prop s’avisaria al so d’una campana la fàbrica per connectar l’alarma i posar en guàrdia la població. Monjos del Penedès, com seria conegut a partir d’ara fins la caiguda de la República, acolliria al 1937, sacrificant alguns ceps i despertant el descontent i les indemnitzacions d’alguns rabassaires, un camp d’aviació. Formaria part d’una xarxa d’Aeròdroms de l’Alt Penedès, creat com un camp de vol per l’entrenament. Passaria a mesura que anava finalitzant la guerra, en lloc de preparació i reparació dels avions que actuaven al Front de l’Ebre. L’Aeròdrom comportaria la modificació i habilitació d’alguns dels edificis del poble, així al Casal de la Societat Margaridoia s’hi instal·laria el “Servicio Aeronáutico de Fabricación”. Monjos s’encarregaria ara de la construcció dels I-15 (Xato), caça republicà. Però no l’acabaria del tot, ja que les ales les posaven a Cal Rubió, perquè si no fos així, no podrien passar pels carrers per arribar on es trobava l’altre grup de mecànics en el barri de Cal Rubió. Novament el Serral desprès de construir en una banda un garatge s’hi guardarien els Xatos per tal de reparar-los. Fent un repàs als edificis que serviren d’allotjament al cos d’aviació i mecànics podem anomenar Ca l’Ayxelà, edifici al que vam donar més atenció que als altres per ser lloc de reunió i residència del oficials del camp d’aviació. Però, a més, hi ha Cal Xacó, masies de Cal Rubió, cases del mateix nucli dels Monjos com és el cas de dos dels entrevistats com Joan Casalé o Carme Carbó. Hem de citar que el lloc de comandament dels republicans (de l’Aeròdrom, s’entén) es trobava a Mas Granell. I segons l’entrevistada Rosa Bertran, que hi vivia a prop, el comandament franquista portat per els moros, al mas de la Sanabra.
La instal·lació del camp d’aviació va convertir els Monjos en objectiu militar de l’aviació franquista, patint fins a tres bombardejos. Tot i que la població procurava amagar-se i protegir-se als soterranis, les mines o les rases, l’atzar d’on caigués la bomba era imprevisible i inevitable. Més, si per descuit del que estava a l’aguait de l’enemic, agafava desprevinguda a la gent, com va passar el 12 de gener de 1939 en que uns avions alemanys, els ME-109, van passar a vol ras metrallant a tot individu i ocell de ferro, que estigués a la vista. En la carta que m’envià Eusebi Pérez que fou pilot republicà d’avió als 17 anys i que residí durant un temps en l’Aeròdrom dels Monjos, a part de descriure’ns altres desgràcies que no impliquen els franquistes com a culpables, fa referència a aquest fet. Pel record de veure com un dels pilots Joan Comas Borràs li van amputar una cama i per grans pèrdues materials com ho van ser quatre dels Xatos estacionats en el camp. La metralla causà molts ferits aquesta vegada, però abans d’aquesta data els avions franquistes ja havien causat la mort de quatre persones els dies 6 d’agost i 5 de novembre del 1938.
La gent, a part d’amagar-se als refugis com els situats el local la Margaridoia, a la Masia del Serral amb cabuda de 120 persones o els de menys dimensions com el de Cal Rubió, també utilitzà els entrant de les muntanyes com els voltants de Moja o fins i tot els pous. També existien túnels excavats sota les cases propietat de la família. Però aquests no eren tan fiables i resistents com els anteriorment anomenats. Un clar exemple fou en la casa coneguda com a Cal Mora en la que refugiada la família, un projectil s'emportà l’edifici i els seus fonaments, no en quedà rastre. Els nens malgrat la por dels seus pares eren els encarregats de subministrar el menjar a la família. D’aquesta manera amb la seva agilitat i l’astúcia que creava la gana aconseguiren abastar la fam de la seva família. Però aquells que s’havien quedat orfes subsistiren al plat de “ranxo” que es servia al que havia estat el local dels senyors del poble: el “Xiringuito”, que es va modificar i va passar a fer un servei al poble. Però poc de temps li faltava, doncs en el segon bombardeig fou enderrocat per les bombes, sense emportar-se per poc, a ningú amb ell.
Al finalitzar la guerra, les empreses com la fàbrica Freixa o Miret van tornar a mans privades, i ho van fer en el mateix estat en que les van deixar el 36 o fins i tot millor, per no parlar dels Masos com Ca l’Ayxelà. D’altra banda, els locals sindicals i polítics, les cooperatives o les societats recreatives foren apropiades pels franquistes, això sí, desprès d’acabar amb tot símbol dels qui havien residit. Això és que va passar a la Societat Margaridoia en que entraren a batzegades els franquistes, trencant tot el que trobaven als seu pas. Van tornar els edificis al son de la política i l’ordre i disciplina, del silenci. Marcades les façanes amb la por dels qui ara posseïen el poder, el poble sense veu s’apagava, era hora de callar. Aquesta guerra que havia cobrat tantes vides. Aquesta terra fragmentada per l’odi i la venjança, es podria amb la sang dels vençuts sense justícia.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres